• Com és una sessió de contes?

És una trobada de vàries persones que s'apleguen per escoltar contes de viva veu, narrats per una o més persones, els narradors.
A diferència d'una lectura en veu alta, els contes no es llegeixen sinó que el narrador els evoca directament de la seva memòria i imagineria.
Entre el narrador i els que escolten s'estableix una relació de comunicació, de proximitat i complicitat ja que el narrador aconsegueix que tothom entri en la mateixa història, imaginant-se-la cadascú a la seva manera.

• On es poden explicar contes?

Gaire bé a qualsevol indret.

A les biblioteques, als centres cívics, a les escoles, als bars, a les llibreries, a les presons, als museus, als castells, als hospitals, a les sales d'actes d'ajuntaments i d'altres entitats, als locals de les ONGs, a les places, als autocars....

Només fa falta crear un ambient idoni per deixar-se portar per la imaginació del narrador i també per la nostra (sense sorolls, amb una iluminació càlida i acollidora, sense distractors)

• Quin són els honoraris per una sessió de contes?

Depenen de molt factors (nombre de sessions contractades, especificitat de les sessións, durada, tipus de públic...)
Per tant, serà millor que us poseu en contacte amb mi sense cap mena de compromís ()

• Com es prepara un conte?
  

Cada narrador té la seva manera de fer, jo us explicaré la meva.

1. Primer de tot: decidir que aquell conte que he llegit o he escoltat el vull començar a treballar (per a mi, aquesta és la part més difícil).
2. Després, el llegeixo uns quants cops per intentar entendre bé la trama de la història.
3. Per tal d'entendre totes les relacions que hi ha dins la trama, m'imagino tota la història i després la traspasso al paper, però no de forma escrita sino dibuixada (a mi em va millor per veure relacions i trames).
4. Busco informació sobre tot allò que no sé i que té a veure amb la història (per exemple: si el conte parla d'un forner, buscaré totes les paraules que tinguin a veure amb aquest ofici i m'informaré sobre la feina de forner).
5. Narro en veu alta la història, però de forma esquemàtica percomençar a fixar les paraules.
6. M'imagino totes les coses que apareixen dins la història. Aquest punt és llarg ja que implica visualitzar tot el conte. Cap part del conte ha de ser només paraules dins el meu cap, sinó també imatges. D'aquesta manera les persones que m'escoltin també veuran el que jo veig,
7. El torno a narrar en veu alta unes quantes vegades per treballar-lo encara més (vocabulari, imatges, relacions, girs humorístics, pauses, canvis de ritme). Però tot aquest treball es busca des de la narració, sense haver-ho pensat abans.
8. Busco conillets d'indies que vulguin escoltar i millorar el meu conte i el vaig narrant i narrant, fins que al final sigui una part de mi.
   

• D'on surten els contes i les històries?

De tot arreu:

De la tradició oral (per exemple: La llegenda de la formació dels Pirineus)
De la literatura ("El ahogado més hermoso del mundo" de G. García Márquez)
De la memòria històrica o de vida (històries de la Guerra Civil)
De la pròpia imaginació del narrador ("5,4 segons", el meu conte més curt)

Si teniu preguntes que no han trobat resposta, no dubteu en fer-me-les per correu electrònic